Hi ha cinc imatges que heu de relacionar entre elles per crear una història. Queda clar? Repeteixo: escriure una petita història tot relacionant les imatges, que són de llocs, persones, objectes, etc. Ara sí? Doncs a començar, i si teniu qualsevol dubte m'envieu un e-mail, a veure si el puc resoldre.
18 comentaris:
Hi havia una vegada un home vell que vivia a Barcelona i que es dedicava a controlar, mitjançant diagrames de barres, la taxa de natalitat dels animals.
Un dia, l'home vell va pensar:''I perquè no vaig gravant-me a mí mateix el que dic sobre tota la meva vida i, després ho escric en un llibre?''.
Després de pensar-ho durant molta estona va arribar a la conclusió de que podria anar a la selva per afegir alguna cosa emocionant al seu llibre i ja de pas fer una repasada als animalons petits que hi ha.
A l'arribar-hi va agafar la grabadora i va començar a parlar amb el so de fons. Aleshores va veure un tigre pètit i dos micos també petits que anaven junts. L'home, confiat, es va apropar per veure'ls d'aprop, però de sobte el van atacar i van destrossar la grabadora i la cinta. L'home, enrabiat, va agafar una escopeta que s'havia portat, per si un cas, i els va disparar als tres. Aleshores, un aventurer el va sentir i el va donar un cop per deixar-lo inconsient. Després el va portar a Barcelona i el van jutjar a la garjola un quants anys.
Després d'alló, l'home a la garjola va començar a escriure el seu llibre i, quan el van deixar en llibertat, el va publicar i es va tornar famós.
En Joan l´altre dia mentre escoltava una cinta de música del seu grup favorit va veure un diari que li va cridar l´atenció.
A la portada hi havia una fotografia d´un actor americà molt conegut que es deia Paul Newman.
Segons va poder llegir en la seva biografia, aquest home va visitar Barcelona a l´any 1987 per rodar una pel.lícula que tractava de la vida dels animals i el seu habitat, ja que,era un home molt preocupat per la natura i en especial per la extinció dels animals.
Per poder fer la pel.lícula,Paul Newman,es va documentar amb estadístiques sobre quants tigres asiàtics i ximpanzés africans quedaven en llibertat.
La pel.lícula es va estrenar l´any 1989 i va ser un gran éxit.
Hi havia una vegada un cientific que es deia marc pere.Que anava a la jungle a estudiar diferents tipus de sons d'animals,va comensar per la comparacio del so del tigre i el mico.Marc va anar a busca una manada de tigres primer per escoltar el so d'un tigre una mica gran.Va veure que el so d'tigre petit era molt fluix, i per aixo va anar a buscar uma cria mes gra i va donar resultat desprès va anar a buscar un mico, que tinguesi la mateixa edad va tarda unes semanes.pero al final o va trovar,primer va esta toman notes amb la mà.Cuan es va comvence de que ja o podia gravar es va donar conte de que la cinta de la maquina estava mordisqueada per un tigre salvatge.La seva petita investigacio va tenir que se cansalade i torna,a la seva casa .Pero no com que repen va camvia la seva idea i va decidir investigar amb el bloc de notes on o tenia tot apuntat la seva investigacio ,acavaraen l'any 2014 ya va tenir poblemes per un petit animal.
Hi havia una vegada un home anomenat Rafael, ell es didicava a calcular les pluges que havien fet mitjançant un diagrama de barres.
Un dia va anar a Barcelona a passar les vacances hi va anar al zoo, allà va veure a un tigre i a dos micos petits que estaven jugant, llavors ell va pensar en fer un llibre, un llibre en que és tractava de els animals.
Llavors com que ell sempre portava de tot en la seva motxilla, va sacar una grabadora i va recitar unes parules, peró quen es va girar el micó va fer sortir a mans entre les reixes i va agafar la grabadora i va començar a jugar amb ella fins que la va trencar i al arribar a casa va començar a escriure i a escriure i va tenir el llibre acabat en un més o dos, i clar el llibre no va tindre ningún exit perqué el seu germà va publicar un altre amb mes coses.
En un poble anomenat La Fresneda hi vivia un senyor que es deia Ricard Antoni que quan era petit va decidir que sería biòleg i desde ben jove va començar a estudiar el comportament dels animals en climes als que no estaven acostumbrats.
Els animals amb que va experimentar van ser: dos micos de diferents espècies i un tigre, va observar que la femella de mico es va quedar embarssada pels dos.
Ho van grabar en una cinta i van fer uns gràfics per veure si podía ser veritat que podía tenir fills per dos mascles de espècies diferents.
Ho va anar a explicar al seu poble però ningú l'hi va fer cas i va decidir anar-ho a explicar a Barcelona a un centre d'experimentació biològic allà es va trobar amb un altre senyor que es deia Marco Polo i allà es van fer amics perque Marco Polo també estaba estudiant allò.
I desde aquell precís moment van decidir estudiar junts el fenòmen aquest tan sobrenatural i van arribar a la conclusió de que era per culpa de l'efecte hinvernader que canviaba les hormones sexuals i això feia que els animals es reprodueixin entre ells.
FI...
Fa bastant de temps, un noi i el seu avi, es dedicaven a fer càlculs per tot el món amb gràfics de barres.
Viatjant per la Xina es van trobar un tigre i dos micos, i els hi va fer gràcia i s'els van endur,
un dia l'home gran i el seu nét van anar a un edifici de Barcelona i es van trobar una cinta de radiocassete espatllada on hi havien els secrets de l'Alquimia i la clonació ocultes...
Resulta, que aquesta formula formava part d'un ADN en extinció, i llavors van descobrir que era una fusió d'ADNs entre mico i tigre.
Després de tot allò van fer experiments y tots dos van morir per una explosió radioactiva, i amb ells tota la ciutat i part de l'altre.
Si haguessin fet una investigació més formal no hagués passat allò.
FI!...
Hi havia una vegada un home anomenat Ignasi Florencia era un científic que experimentava amb animals.
Aquesta vegada havia escollit dos micos y un tigre per veure com evolucionava la seva relació, eren animals diferents i la primera reacció que pots trobar es que es barallin.
El científic Ignasi es va quedar vocabadat perque aquests tres animnals ni tansols es miraven a la cara.
En una cinta va gravar uns grafics que havia fet per veure que pasava a aquests animals.
Va anar a un gran hotel de Barcelona per explicar a la Federació catalana dels animals el que havia pasat.Allà també es van quedar bocavadats al veure que era veritat el que deia, al final van fer unes proves al tigre que era el que mes furia tenia i es veu que quan estava a la jungla el van caça i l'hi van ficar un tranquilitzan que no l'hi acabà de fer efecte.
Els senyors de la federació catalana dels animals van treure el tranquilitzant del cos del tigre i el van ficar a la gavia amb els micos un altre vegada i de cop i volta va començar a rugir tot furios i els micos espantats, van fugir ven espavilats.
Hi havia una vegada una noia, anomenada Paula, que treballava en el zoo de Barcelona. Com que la Paula no tenia amics, es dedicava a parlar amb els animals sobretot amb dues cries de ximpanzé: el Yaqui , la Nuca, i la Berta una petita tigressa. Ella sempre parla amb ells i explica les coses que li pesaven al llarg del dia, els cuidava com si fossin els seus fills: els alimentava, els banyava, els canviava y jugaven junts, gairebé vivia per els animals.
Un dia el actor Paul Newman, m’entres escoltava un radiocasset de musica, va decidir anar-se a una ciutat diferent, que tingues bons restaurants i edificis i carrers culturals. Va fer un diagrama de barres amb ciutats amb aquestes qualitats i entre elles va escollir Barcelona. Es va allotjar en un pis, d’un edifici proper a la costa. Desprès d’haver-hi visitat: La Sagrada Família, La Cassa Batlló, La Pedrera, Les rambles... . Va decidir anar-hi a el zoo. Al parar-se front el post de treball de la Paula, bocabadat es va quedar mirant com treballava durant una llarga estona i se li va ocorri de rodar una pel•lícula a Hollywood. Va esperar fins que acabes de treballar per ha comentar s’ho i ella va acceptar.
La pel•lícula va tindre molt d’èxit i va guanyar un oscar.
Hi havia una vegada un senyor vell que treballava en una empresa, la empresa es dedicava a fer estudis de estadística sociològica, aquet senyor es dedicava a fer diagrames de estadístiques de la seva societat. Una vegada va pensar que podia fer el mateix però amb els animals que viuen en cautivitat. El home va començar a viatjar per diversos continents visitant reservas d’animals i zoologics per saber quants animals havian mort i havien nascut en aquell any, amb ell també portava una gravadora que amb ella gravava el que li deien per que així feia memòria de la informació obtinguda de dits viatges.
Quan va tornar del seu viatge va portar molta informació sobre els animals que havien mort i havien nascut i amb tota aquesta informació va treballar durant molt de temps, fins que va aconsegir fer la estadística mes important del mon dels animals i amb tot això va consegir molts premis i galardons per el treball realitzar.
Hi havia una vegada un home que vivia a Barcelona i estava controlant animals , que l'home era veterinari i un dia es va poder gravar amb una cinta i va dir : ‘¿perque no hem gravo un cinta? ‘ perquè tenia que salvar ha tres animals , dos eren micos i l'altre i mes perillós era el tigre , perquè les seves mares dels animals li van abandonar i em van cridar ami perque el cuidesim i llavors aprofito i em vaig posar a gravar la cinta.
Quan la vaig tenir gravada la cinta tenia que exposar-la a la venda , el titulo de la cinta es nombrava : (Com cuidar als animals abandonats) i per a veure com em puc treure a la venda de la cinta em vaig posar un diagrama per a veure haver si la puc treure a la venta llavors em ba surtir bé i ho vaig posar a la venta la cinta. Per a posar-les en la venta tenia que triar una cituat que era Barcelona per això vaig pensar , perquè no ho vendo en la meva casa i faix una publicitat i monto la botiga.
Tot em ba salir molt bé perquè va venir a molta gent , li van agradar molt la cinta i van venir a la meva casa i la va comprar. Gràcies ha aquests diners em puc portar als 3 animalons petits hi portarsels a les sevas mares.
La història de aquell home ba ser un gran exit.
Hi havia una vegada un home,anomenat Paul Newman. Ell vivia en un edifici amb un aspecte estètic molt estrany a Barcelona.
Ell era un actor però en les seves estones lliures era aficionat a fer diagrames de les pluges, però també li encantava jugar i cuidar al seu mico Tintín.
Un dia quan va tornar del treball va notar li faltava alguna cosa, de seguida es va donar conta que a la gàbia no estava el mico, sinó que hi havia una cinta de radiocasset. Va escoltar-la y es va quedar terroritzat. En ella deia que matarien al seu mico si no els donava un rescat de 100.000 euros, el primer que va fer va ser trucar a la policia, ells no li van donar cap solució així que va decidir anar a donar els diners als segrestadors. Quan va arribar a la direcció que li havien donat va veure que era una nau. Va entrar i va veure al Tintín al costat d'un tigre, aleshores van fer el canvi i s'en van anar.
Al cap d'uns mesos el va trucar la policia, li va dir que uns lladres havien confessat el segrest i lo dels diners. La policia li va voler tornar els diners però ell va dir que preferia que aquells diners s'invertirin en ajudar a persones que ho necessitessin perquè ell només volia estar amb el seu millor amic, en Tintín.
Hi havia una vegada un noi que li agradava fer mapes conceptuals y també li agradaven el animals.
Sobretot el simis i el felins.
Un dia mentre anava passejant per Barcelona s’avia trobat un diari on ponia que dos micos i un tigre s’avien escapat d’un zoològic.
Aquelles especies estaven en perill de extinció i els i va donar pena.
Es va documentar hi va descobrir que hi havien molts famosos ajudant a aquests animals, com per exemple Paul Newman.
Ell com li agradaven els animals va decidir ajudar. Fins i tot va viatjar a Africà.
Quan va arribar es va encontrar amb Paul Newman i li va dir que això de ajudar als animals en perill de extinció era una feina molt complicada.
Quan van passar uns dies es va cansar tant i va decidir tornar cap a Barcelona. Es va posar a escoltar una cinta que va comprar a Àfrica i li van tornar molts bons records.
Hi havia una vegada un director de cinema que va decidir anar ha la selva arodar una pelicula d´acció.
Quan van ateritzar amb l´avió als de
laeroport els ivandir que tingesin en
compte els animals de la selva. El director de la pelicula livadi
que dacort.
Quan van ariva ala selva van comensar arodar la pelicula dos tigres i un mico.
Els homes es van espantar i es van ficar ala cavana.
Fullint lacinta esva trencarilo que aviangravat esva ana ha la clavage, al cap dels dias van poder sortir dela cavana ,pero aquesta vegada van sortir armats, el director de la pelicula els i va di que no anesin armats pero no el va fe cas ningu .
Els animals al cap delestona van tornar els cola voradors dela pelicula elva dispara .
Al dia seguent el director els va portar al veterinari de barcelona.
Al veterinari va tornar amb un diagrame de vares per veure com estavenels animals , si estaven molt malament o mijor.
que avans
van portar als animals al zoologic i els vsn posar al seu avitat i
l´home vaesta content savent que els animals estan sans i estalvis
THE END
Hi havia una vegada un senyor que treballava a una revista de curiositats molt famosa i una de les millors de tot el mòn.
Un dia va tenir que en un dels seus reportatges, diques les semblances entre els animals i els éssers humans.Va anar al zoo de Barcelona a fer el reportatge, on es va trobar una historia d´amor entre dos micos.
Aquella historia va ser trencada per un tigre que volia dinar un parell de micos. Però aquell senyor es llançà de manera impressionant al tigre i el va matar, llavors de la boca del tigre va sortir una cinta de radiocassete.
El senyor la va examinar i va trobar una direcció d´uns dels edificis més importants de Barcelona. Va anar allà, a la direcció indicada, i es trobar amb el bessò dolent de Paul Newman. Que era el causant dels diversos accidents entre animals i éssers humans.
El bessò, anomenat George, va matar aquell senyor després d´una llarga lluita. Així doncs ningú s´en va adonar perquè aquella revista va desaparèixer de sobte, i tot va continuar igual. Aquesta historia la coneix en George, jo i vosaltres. Un consell, vigileu qui truca a la vostra porta no sigui que en George vol guadar millor el secret, o millor dit, vol que ens callem com morts i enterrar el secret sota tomba.
Fi? O continuara amb algú més.
Hi havia una vegada un home adult que vvia a Barcelona. Aquet home es dedicava a la música classica i en la seva cada tenía un aparell de control de nivells de volum qe funcionava atraves de barre com un diagrama.
Al dia seguent aquet home va pensar de graba una canço amb la veu seba i els seus animals.
Aquet home va anar a un centre de musica que era un edifici molt extrañ va passar i va comença a parlar amb un noi que hi tenia goriles.
Al dia seguent van començar a grabar una canço peró uns dels goriles va trenca la grabadora i la cinta i el home es va cabrea i s'en va anar a la seba casa cabreat i enfadat ver no pode grabar la seva canço.
David Castilla Fernández
Hi habia una vegada un home que tenia un fill que era molt entremeliat que vivia a Barcelona. Aquest home estava desesperat peroque el se fill no feia res de bo, i el fill tenia que fer un trball si volia aprovar el curs.
Ell tenia que fer un treball sobre un diagrama de barres.
El nen va escollir fer un climograma, però ell no sabia fer-ho, encara que el seu para fos meteorològic. El pare va comneçar a ajudar-lo per tal de que no tinguès que repetir curs.
El pare va decidir anar a pendrer les mesures meteorològiques per tal de posar-les a la fitxa. El nen va posar la fitxa al balcó perque es tenia d'assecar les pientures. S'els va ocurrir d'anar al zoo per pasar una estona de pare a fill, i quan van arribar el temps es va ficar una mica nublat, i el noi va decidir grabar-ho per apuntar-ho a la seva fitxa.
De cop i volta va comneçar a plourer molt, i un tigre i un mico es van escapar perque es van ficar nerviosos de la tempesta i van tancar el zoo.
Quan el nen i el pare van arribar a casa van veurer que la fitxa estava desfeta de la pluja, però com s'ho va grabar a la cinta o va poder tornar a fer-ho.
Al final, gracies al seu pare, el nen no va tindrer que repetir curs, pe`r això s'ha de prevenir estudiant i treballant a l'escola
fi...
Una vegada el nostre vell amic David estava aburrit a casa. No sabia que fer i al final va tenir una idea.
Va pensar que volia probar si dues especies diferents d'animal de la selva es podien portar bé sense atacar-se, va agafar un tigre i un mico.
Tot això que anava pensant ho anava grabant amb una grabadora. Aquesta grabadora la va portar a l'institut nacional de la naturalesa on van fer uns estudis. Van estudiar els tipus de vida, els àmbits,alimentació, capacitat per sobreviure a la selva...
Al final l'estudi, representat a un diagrama de barres, i es va comprobar que si es podia.
Llavors van cogir a dos exemple petits de cada espècie i es va confirmar l'esperiment. Però amb exemple adults la cosa no va quedar bé.
Així que el nostre amic va pensar coses menys perilloses i arriscades i va viure tranquil a la seva mansió a Pensilbania.
Hi habia una vegada un home gran que li faltava molt poc per a jubilarse aquet home treballava en un edifici de barcelona sen el encaregat de observar i ocuparse dels climogrames .
Un dia aquet home sortint del treball anava per la platja i es va trobar un ximpance resent nescut i un tigre petit tots dos eran nadons .
Al principi volia pasar de llarg peró despres es va donar conta k tots dos estavan pelats de fret .
Els va agafar i sels va portar cap a casa seva .
Van estar mes de tres setmanes junts i un dia va decidir grabar una cinta per a que sempre recordes aquesta experiencia única .
Un dia s´hen va anar a treballar de bon mati i va estar molt content per que ya faria un any que estavan tots tres junts .Va anar per la nit ben bé de bona matinada cap a casa seva i quan va arribar va veure que la cinta amb que savien grabat estava trencada i tota espatllada .Allaborens el home va començar a buscar per tota la casa iper que com li agradaven moltissim amagarse doncs ell va creure que savia amagat . Al veure que no estaven .
S´hen va enfonsar en un mar de llagrimes . A l dia segUënt va tindre que anar a treballar i desde aquell dia que mai va saber res mes ni del ximpanze ni del al tigre .
I sempre va viure amb la incertidumbre de que li habia passat als seus amics
I desde aquelll dia és va adonar compte de lo que era estimar per que mai havia estimat així i mai havia sentit lo que habia estimat per ells .
Publica un comentari a l'entrada