dilluns, de setembre 21, 2009

comentari d'imatges

Hola!
En aquest espai del blog haureu de fer feina a partir d'aquestes imatges que teniu a continuació.Podeu fer una descripció (objectiva o subjectiva), podeu inventar-vos una història o el que vulgueu sobre elles, ... Es tracta de potenciar la imaginació i la inventiva a partir del que
esteu veient. Queda clar?
Recordeu que heu de procurar no fer faltes d'ortografia, que estigui ben redactat, no fer servir abreviatures, i d'altres errors que podeu cometre, d'acord?
Heu de triar dues de les imatges que teniu a continuació, i el text ha d'ocupar unes 15-20 línies de l'espai que us deixa per comentar. Endavant!







50 comentaris:

Anònim ha dit...

Probant

Anònim ha dit...

Imatge Futbolista:

El meu germà,David,juga a fútbol a l'equip del Sant Martí Condal; es el capità. En un partit va ser l'encarregat de llençar una falta i ho va fer tant fort que va estavellar la pilota a la cara d'aquest contrari. Aquest instant va ser captat per la càmera del pare de l'Esteban; que sempre fa fotos a tots els partits.Per això li diuen en conya 'reporter Tribulete'.També es conegut com 'El Paparazzi'.

Anònim ha dit...

El text 'Imatge futbolista' està publicat per Clara Lopez Lahoz.(Jordi,es que no savia fer-ho)

Anònim ha dit...

Imatge de la síndria:

Aquesta imatge és molt curiosa, perqué sembla una dona disfressada.
Però en realitat l'imatge està aconseguida fent una escultura feta amb una síndria i afegint-hi els detalls amb altres classes de fruita i hortalises com ara pastanaga,cireres i meló.
L'espatlle està aconseguida fent servir un toballó de tela blanca.
És una foto molt original i és de las que més m'han agradat.Allò de tallar les verdures i fruites amb formes que adornin els plats es tot un art.

Clara Lopez Lahoz

Estefanía Escobar Hidalgo ha dit...

Imatge del lleó de sorra:

L'altre dia iva caminant amb els meus pares, i anàvem per la platja, i vam veure a un noi fent una escultura de sorra, que tenia forma de lleó però no estic gaire segura, només em vaig fixar-hi molt en que estava molt ben feta, que ja m'agradaria ami fer-ne aquestes coses tan chules! però per això em de tenir molta tressa, i no es tan fàcil de com es veu, i havia molta gent per els costats, i vaig veure i tot a més gent que coneix! ens va impressionar molt esper-ho arribar-hi jo a fer aquestes coses.

Judith Cervellí ha dit...

imatge lleó

Hi havia una vegada un home que estava a la platja i com que feia un mal dia i nos es podia banyar perque l'aigua estaba molt freda. Es va posar a jugar amb la sorra primer feia castells pero com va veure que li sortia molt bé, va decidir fer figures.Li van quedar totes molt bé pero especialment un lleó preciós que semblava de veritat.T'han li va agradar que la
va presentar a un concurs i va quedar el primer.Despres va vindre un jutge especialitat per veure si es mereixia el premi, i li va agradar molt,tant,que el va convocar per un concurs que es feia a tota España.El noi no s'havia que fer de lo emocionat que estaba. Rapidament va trucar a la seva familia i els va informar, la seva familia es va alegrar molt per ell.

Judith Cervelló Garcia

Judith Cervelló Garcia ha dit...

L'altra comentari es Cervello que me equivocat

Judith Cervelló Garica ha dit...

Imatge dels nens

Un dia els nens de P-5 s'anaven d'excursió a unes piscines publiques,aquell dia s'ho van pasar molt be perque es van banyar a moltes piscines.Pero hi havia una piscina diferent era una piscina que et ficavas dintre i semblava que estabas al fons de la piscina y que era molt gran.Pero aquella piscina era extraodinaria perque et ficavas amb roba dintre de la piscina perque no hi havia aigua tot era imaginari però semblava realitat, molts nens no es vam ficar perque els donava por.
Quan van venir tots els nens van explicar a les seves mares lo be que s'ho havien pasat, i aquells nens que s'havien ficat a la piscina van fer un anunci per animar a la gent que pases una estona maravellosa

Ana Castro Alonso ha dit...

IMATGE DE LA SÍNDRIA:

A aquesta síndria li han fet una forma de cara. Li han posat dos ulls que semblen dos raïms, dos pells de taronja con a arracades, una pell d'alguna fruita com a collaret i amb raïms, al cap, amb el ganivet suposo, les formes de cabells i al nas sembla que tingui un tros de pera.
Sota la síndria hi ha un llençol blanc que representa el cos.
Aquesta imatge de síndria esta molt traballada.
Darrere el cap de síndria hi han plantes i una rosa blanca. M'agrada aquesta foto.

Aleix Valencia ha dit...

Imatge dels llibres:

Va a aver un arquitecte molt famos que va fer els mmillors i tecnologics del món, pero ell ja esteba cansat de edificis moderns i enormes així que va començar a pensar i pensar, fins que al cap de una septmana se li va ocurrir una idea que ningu havia tingut mai, fer una biblioteca amb la part de fora decorada i pintada per k semblesin llibres de escritors famosos per a que la gent es tornes a aficionar a llegir llibres de aventuras, misteri,etcetera.
Quan es va inaugurar el edifici va ser un exit total, per que la gent anava cada dia a llegir.

Victor Zaragoza Montoya ha dit...

la Imatge del futnolista es una mica tragica per que una polota bastnta dura ide cuir que t 'estampi ala cara et pot fer molt mal llavors aquetsa iamtge llo crec que a bastnts futnolsita d elliga profesional o de futbol sala li ha passa taauqte motiu.

David Conesa Ortega ha dit...

Imatge del futbolista:

Arribem a la mitja hora del partit entre el Lens contra el Saint-Étienne amb dos zeros al marcador. Està controlant el Saint-Étienne encara que li falta trobar el gol.

Contraatac del Saint-Étienne... falta! Falta i expulsió del davanter del Lens. L'àrbitre ha encertat. Era expulsió claríssima.

Es prepara per llançar la falta l'expert de l'equip. Xuta i estavella la pilota a la cara del defensa del Lens. Això li ha d'haver fet mal. Li surt sang del cap, i molta. Veiem com també se li han caigut dues dents i sembla que té el nas tort. Serà atès ràpidament i el substituiran. Repetim, li surt molta sang. La seva vida perilla. Esperem notícies d'aquest cas, però ara hem de continuar retransmetent el partit i esperem que hi hagi gols per part dels dos equips.



Imatge dels llibres:

Hi havia una vegada una ciutat on mai s'havia escoltat parlar de llibres. No els coneixien. Un dia va anar un escriptor i es va allotjar a un hotel d'aquesta ciutat. Pel matí va anar a pensar sobre què podia escriure, i aquell mateix matí, la dona de la neteja va veure llibres entre les seves coses. Va agafar un i el va mirar una estona. Se'l va emportar i li va lliurar a la policia perquè investigués aquella cosa desconeguda.
Quan l'escriptor va tornar a l'hotel va veure que li faltava el seu llibre favorit i va anar a denunciar a la policia, que li havien robat un llibre. Els policies van preguntar-li que què era un llibre perquè no ho sabien. Llavors, l'escriptor es va quedar petrificat. Va explicar-los el que era perquè el volia recuperar. Ell no volia cap igual, volia aquell. Al cap d'uns dies li van tornar, i pel gran descobriment que havien fet van canviar l'estil de la ciutat. Van construir edificis amb forma de llibre.
Però quan van anar a presentar aquell descobriment es van riure d'ells i van quedar com uns...

FI

Cristina Valero. ha dit...

Hola,vaig a explicar una història d´uns amics meus que viuen a la xina.Eren una mica espeicials podien viure sota l´aigua ,encara que no es vegi tenen escames i respiren per branqueas i es que tenen un secret:provenen de la familía de les sirenes.Són molt grans encara que no ho semblin tenen més de tres cents anys .Van tindra que anar a viure a una piscina perque la banyera de casa seva era ja molt petita per tota la familía. Els nens al cole tenien que tindre molta cura perque si els companys els mollaven a vegades les sortia una cua i sempre tenien que sortir corrents quan jugaven amb aigua.Jo els estimo molt encara que siguin una mica extranys...

Andrea Banderas ha dit...

El lleò de sorra:
La família de una molt bona amgia meva em va explicar que fa molt de temps la seva famìlia eran domadors de lleons,jo no m'ho acabo de creure però igualment ho explico .Un lleó en concret era molt entrmeliat i sempre feia bromes agafava el objectes personals de les persones i el amagaba sota la sorra de platja sempre de platja .Lamentanlo molt un dia el van mata perquè no paraba de molestar a la gent.El dia seguent la seva silueta va apareixer en la platja com si estigues escarban.
Podria ser cert...

Anònim ha dit...

Imatge dels llibres:

Aquesta imatge m'ha agradat molt es molt original poder viure en un llibre, però segons de quin tema, perque si es història o naturals...
Aquests llibres semblen de decoració ja que al costat hi ha una bibloteca,la veritat es que es original potser no tenien ideas per posar a la paret.
En resum que aquesta imatge per mi es la mes divertida i m'agradaria k totes les bibloteques tinguesin alguna cosa que las destaquesin per sobre de les altre.

Anònim ha dit...

El de anònim es de la Andrea Banderas

Núria García ha dit...

Aquesta història es una mica estranya. Un dia, vaig anar de creuer, amb la meva família i amb la meva avia.

Yo estimo molt a la meva avia, i quant estavem a la habitació, hem va contar una historia.
La meva avia provenia d'una família xina. Vivien en bolses de plàstic i quant es tiraven un pet es petava la bosa, i per aixó la meva avia te molts gasos.

Un dia, la meva avia, va anar a la piscina amb la seva família xina, a la seva piscina privada.
¿Sabeu perqué?

Perqué podien respirar sota l'aigua. Yo, al principi no me'l baix creure peró més tard, sí.

Aquesta es la historia de els xinos amb escames.

Sara González ha dit...

Imatge de la piscina:

La familia Xin XanXun en aquell moment estava alucinant, no es podien creure el que estaven veient, van descubrir una cosa molt misteriosa.
Estaven en una piscina sense aigua i si miraves cap a dalt veies aigua.
Ho van contar a tot el món, va sortir per la televisió... però la gent no s'ho creia fins que van fer una excursió i li van enseñar que hi havia i aquesta familia va ser famosa per aver descobert aquesta piscina marevellosa que ara la gent rica s'ha la vol fer a la seva casa .

cristina valero ha dit...

Aquesta és la història de el cap de sindria:Era un hotel que al dia seguent el rei de España anava a dinar a el mijor hotel de el país,i estaven buscan a una model per tomarla de exemple per fer une de les millors cares en una fruita del món ,llavors la meva cosina estava a la seva casa per que en uns moments tenía que anar al hospital per que la seva avià no podia caminar molt bé llavors la me va cusina,estava llegin revistes avans de anar al metge, de cop i volta van trucar a la meva cusina i l´hi van dir que estavan buscan una model per fer una sindria en forma de cap, també l´hi van dir que l´hi donarien uns calers ,ella va aceptar per que tenía que comprar el taca taca a la seva avià,llavorns va aceptar i la mateixa tarda va anar a fer-se el retrat,l´hi van donar els diners i ella rapidament l´hi va comprar el taca taca a la seva avià,i els del hotel estaven contents per que tenien una sindria amb la cara de la meva cosina i tots estava contents sobretot la meva cosina.

Sara González ha dit...

Imatge del lleó

L'altre dia vaig anar a passar el dia a Sitges amb la Clara, la Judith i la Patricia, vam fer molts amics: alemanys, anglesos,russos... però vam fer un amic de Barcelona, en Pol que es un artista, sap fer figures de sorra a la platja.
Al Pol li donen diners perquè a la gent li agrada moltissim les seves figures, sobretot la de aquell lleó que semblava que estava viu.
Van passar uns nois i li van trencar el lleó, la Clara y la Patricia van anar corrents d'arrere dells però jo i la Judith vam ajudar al Pol a tornar a fer el seu lleó.
Mentres ell estava en l'aigua, va passar una noia de la televisió i ens va preguntar si aquell lleó ho haviem fet nosaltres, li vam dir que si i la Judith i jo vam sortir per la televisió! En Pol es va enfadar amb nosaltres però jo i la Judith ara som famoses en la nostre escola.

Núria García ha dit...

Aquesta historia tracata sobre una cosa molt rareta.
Un dia, estava amb la meva amiga Sandy, a la seva casa, i estavem mirant la televisió, quant de sobté va apareixer un anuci de un suc de sandía. L'anunci tractava de un concurs, un concurs que tenien que presentar la sandía mé gran i bonica de la ciutat. Donava la casualitat de que nosaltres viviem en un poble on hi havien molts conrreus i ella tenia un, i exactament de sandíes.
A la meva amiga l'hi encanta la sandía i es va apuntar al concurs.
El concurs començava el 13 de marçc i encara quedaven tres mesos i donava temps a cultivar una sandía ven bona i gran. El dia del concurs la Sandy va presentar la sandía més gran i bonica del concurs. La Sandy va guanyar i amb la seva sandía van fer una cara amb altres fruites.

Ana Castro Alonso ha dit...

IMATGE DEL LLEÓ:

Hi havia una vegada un lleó molt alegre, simpàtic, carinyós... es a dir, que era un animal molt estimat i respectat per tots.
Un dia a la novia del lleó, que s'estimaven per sobre de tot, se la van emportar a una altre sabana.
Van fer el possible per que ella no s'enanés però no va ser possible, els pares de la lleona no volien qe ella estigues amb ell.
Es va posar tant trist que anys mes tard encara no ho va superar i del disgust va morir.
Ara nomes saben que aquest lleó, Al morir, es va convertir en sorra, i ara, allà en el cel, per fi van poder estar junts.

Esther Alcaraz Escudero ha dit...

imatge del futbolista:

Un dia d'estiu va haver un partit de futbol. Jugaven dos equips que tenien uns jugadors molt bons.
El partit estava molt interesant.
Anaven 2-1, i faltaven pocs minuts perquè el partit acabes.
El porter anava a xutar la pilota, i de sobté, el xut li va sortir malament i li va donar a un jugador de l'equip contrari a la cara.

Esther Alcaraz Escudero ha dit...

Imatge del lleó:

Un dia de vacances, vaig anar a la platja amb les meves amigues.
Estavem parlant i fent algunes bromes. Més tard, vam anar a banyar-nos i quan vam tornar, vam veure a un home fent figures d'animals amb sorra de platja(una cosa casi impossible).
Ens vam acostar a on estava l'home i li vam dir que perquè feia aquelles figures, i ens va dir que les feia perquè la gent veies que amb la sorra es pot fer moltes coses, encara que semblin impossibles.
Vam veure una figura que ens va agradar molt, un lleó, que semblava de veritat. La gent s'anava acostant a on estava l'home y quan van veure la figura del lleó, es van posar a intentar fer figures i l'home es va fer famós per la figura del lleó.

Patricia Rosa Belda ha dit...

Imatge del lleó de sorra:

Últimament la vigilància al zoo no a estat molt bona. L'altre dia vaig llegir en un periòdic que un lleó s'havia escapat i havia anat a parar a la platja. Explicava que quan va arribar a la platja no s'havia que era allò, i tant espantat que estava que es va anar cap a l'aigua i aquell dia l'aigua no estava molt bé, i el lleó es va ofegar amb una onada enorme de 3 metres i mig. Els vigilants de la platja van tractar de salvar-lo, però va ser impossible. Com a record del lleó li van fer una escultura de sorra a la mateixa platja on va morir.

Patricia Rosa Belda ha dit...

Imatge del futbolista:

Aquell partit va ser increïble, el millor de la temporada, els guanyadors o van celebrar amb una festa que va acabar a las 5 de la matinada, evidentment, jo, la xicota del capità del equip guanyador també hi vaig anar.
Jo sóc fotògrafa i com que s’avia que aquella nit seria especial, em vaig emportar la càmera de fotos, una càmera caríssima que feia unes fotos senzilles i perfectes, captava una imatge...com aquesta que vaig agafar! Van xutar tant fort, que aquest pobre futbolista va rebre, i segurament li va fer molt de mal, pobre.

SERGI RUIZ ALVAREZ ha dit...

Un dia baig anar amb el meu pare i amb els meus cusins a beure un partit de futbool, era BARÇA contra un equip estrangerba comen çar el partit i mesi ba marca un gol al minut 15, per tota les quadra des pres abans de a cabar la primera part en boyen ba fica un altra, els afisionats del barça estaben com bojos des pres ala segona part va comencar el equip contrari el capita del altre equip va ficar un gol al minut 20 quedavent 5 minuts quan un jugador de laltre equip ba fer una falta. Esba colocar la barera i en daniel alves ba chutar la falta i li ba domar aun jugador del altre equip . Ba chutar tan fort k sel ban emportar desmayat

FIN

Maria Hernández García ha dit...

CIUTAT DELS LLIBRES;
L'any passat vaig tenir un somni molt extrany era una ciutat tota de llibres i volaven lletres i tot!
Doncs bé em vaig llevar de cop perque va ser tot molt extrany.Com anava dient després de llevarme em vaig adonar que eren les cinc de la tarda y en recordar-ho vaig tenir gana,així que em dirigeixo cap a la cuina a berenar.
Déu meu! Si ni me'n recordava que estem en el segle tres mil nou, al mirar per la finestra va ser tot com si mai hagués viscut en aquest segle axí que vaig decidir anar a fer un tomb per la ciutat i fer unes fotos. La cuantitat de coses noves que no recordava, la millor de totes va ser la de la biblioteca que ya ni me'n recordava que estigués clasificada per anys y cada any fos un llibre diferent. Hay quin cap el meu!

Maria Hernández Garcíe ha dit...

GENT SOTA LA PISCINA:
Senyors i senyores aquest es el meu últim invent!
Aquestes van ser les mateixes paraules que el meu avi va dir quan va inventar les piscines privades. I van ser les que jo vaig dir quan vaig inventar la doble piscina. Se m'oblidava, segurament no sapigueu que es una doble piscina pero tranquils que ara us u explico. Una doble piscina consisteix en una piscina el doble de gran dividida per la meitat, aleshores et quedes amb una part amunt i una altre avall.
A la part de dalt es com si fos una piscina normal però el terre es de plàstic transparent. I la part de sota es un terre normal y el sostre es transparent, qué que vui dir amb aixó? Doncs que abaix pots tenir una cambra anti lladres, un saló o fins i tot la teva habitació amb vistes! I a dalt una piscina normal y pots veure tot el que hi ha a sota.

silvia cao altés ha dit...

L'altra dia donaven un pertit de futbol al canal+ zaragoza madrid,anaven enpatan 2-2, era un partit molt interesant.el meu pare y jo estavem atavalats per saber qui guanyava en la segona part,tot estava molt igualat pero va guanyar el madrid.Al dia seguent van mirar el periodic i van posara primera pagina que un del zaragoza habia intentat pegar a un jugador del madrid, pero que el jugados del madrid li va xuta la pilota tan fort que com li va donar a la cara li va deixar la marca de la pilota, a partir d'aquell dia tots els jugadors fins i tot els del seu equip li deian cara pilota.

silvia cao altés ha dit...

Un dia vaig anar amb els meus pares , avis,i tiets a pescar a les 5:00Pm.Mentre el meu pare i avi pescaven les dones treiem els entrepants de la motxilla, eren les 8:00pm cuan vam veure un gup de nois des de les roques jugant amb la sorra,al principi nusatre pensavem que feien un grup de nois grans que tindrien me o menys 19 anys jugant amb la sorra,mentre anaven pasan les hores seguien amb la sorra,quan eren les 17:00Pm de la tarde e veie una figura enorme i la gent que la rodeijava, al principi no vem anar pero ens donava molta curiositat i vem anar, cuan vam arribar vem trobar un lleó fet de sorra enorme ens vem quedar bocavadats, era un lleó que semblava vell, estava molt trevallat tenie fet fins l'ultim detall,les urpes esgarrapant el terra... era preciós

Anònim ha dit...

imatge futbolista :
un jugador li estava molestant a un altre del equip contrari li feia la trabanqueta li donava amb mà a la cara... però el arbrit no feia res i el noi es va enpipar i li va donar la pilota a la cara de tant fort que li va donar. El noi que li van donar la pilota a la cara es va anar a l´hospital amb forts dolors, li van tenir que operar del nas perque tenia una greu fractura.El arbrit li va passar la targeta vermella i li vaa expulsar del camp el jugador que li va donar.
EIDER OLASO OLABARRIA

Anònim ha dit...

PROVANT

EIDER OLASO OLABARRIA ha dit...

uns chinesos van inventar una nova tecnologia molt practica per als bucadors i els nadadors perque a china no tenen per cstum que els seus fills aprenguin a nedar pero li van inventar perque els fills de la familia lis agradava molt l´aiguapero els pares dels fills estaven preocupats perque algun dia podrien ofegar-se sense que ells ho sapessin i per això la familiavan inventar una pastilla que podries estar sense respirar durant 1 hora.
EIDER OLASO OLABARRIA.

Anònim ha dit...

provant

Anònim ha dit...

ola

kevin solá hidalgo ha dit...

En aquesta imatge es veu un noi que esta a la tanca defensiva i un altre noi que es suposa que ha xutat per marcar un gol pero el chut se li ha quedat una mica baix i li a donat al jugador qu estava a la tanca defensiva.
El noi de la tanca defensiva s'ha l'han emportat a l'hospital perque ha xutat tan fort el jugador de l'equip contrari que el metge l'ha dit que tindria que portar un collarí al coll perque s'habia fet mal

keviin solaa hidalgoo ha dit...

En auesta fotografia es veu uns Xinesos que estan en una picina d'aigua pero la picina no es beu l'aigua i no es molt normal beure
una familia Xinesa a una picina sense aigua.
Crec que asquesta imatge es rubrealista.
Els nens son una mica petits i els pares o l'avis es gent gran

Victor Zaragoza Montoya ha dit...

La imatge del lleo de sorra home ami me encnatas els animals el altre dia vaig veure un reportatge d'animals i surtia un lleo de sorra

Alejandro Monteys Gimenez ha dit...

imatge lleó: es una estatua que esta en un palau y el lleó esta de decoracio logicament es de mentira esta fet a má y es una escultura que costa molt de fer perquee s fa picant pedra

Anònim ha dit...

imatge futbolista: es un futbolista de un club frances que es diu Lille que en un partit li han donat amb la pilota en la cara y segurament li hagin fet bastant mal.
Aquest jugador s'enrecordara d'aquest partit perque aixo no pasa tots els dies.

Alejandro Monteys Gimenez ha dit...

l'anonim que sa fet alas 5 : 27 es meu

SERGI RUIZ ALVAREZ ha dit...

Un dia ala tele baig beura que un noi feia coses a la sora i que li quedabqn molt be, posaba que als feian a santa susana, i que daqui dois dies farien un concurs. sem ba ocuri que podiem ana abeureu als meus amics i yo bam anar i bam beure mol tes figures de sora pro ba be un que es ba encantar base un lleo que estaba estirat al tera i era molt impresionant.des pres com noteniem ganes de quedarnos alla per que feia molta calor bam anar a banyarnos ala platja i que ya beuriem el resultat ala nit .Ala nit bam beure els resultats del concurs i bem beure que el guanyador base el lleo.


FIN!!

JOnatan Sesma Diaz ha dit...

imatge de la família

fa una semana , vaig anar a la pisina amb els amics i cuan ens anavem a banyar vam veure que hi havien 5 persones sota láigua , nosaltres ens vam quedar flipant , perque a sobre ens estavem saludan , ens estavem preguntan que com podien estar de peu al fons de la piscina i a sobre respiran normal i van pujar flotan i ens van dir :
Confieu en vosaltres i vosaltres també ho fareu .

Jonatan Sesma Diaz ha dit...

imatge dels llibre.


Aquests llibres no són llibres de veritat sinó que són edificis construits amb forma de llibre i pintats per a que ho semblin.És molt bona idea aquesta de fer edificis amb aquesta broma semblen de veritat i tot pero , la meva opinió es que el diseñador asigut molt originial per a questa imatge perque si tu vas pel carrér no acustumes veure edificis , com si fossin llibres llegants .

Pol Muñoz ha dit...

Imatge dels llibres:

Aquesta imatge em sembla molt graciosa perquè han edificat els edificis amb la forma exterior de llibre,és una innovació,crec que ho han fet perque la gent llegeixe una mica més.
Aquesta idea té molt d'èxit,des de la seva inauguració s'han venut el triple de llibres que en un any.

Pol Muñoz ha dit...

Imatge del lleó:

La primera impressió que m'ha donat aquesta imatge ha sigut com si el lleó estigues delirant,l com si li haguessin ferit.Després m'he fixat que estava estirat a terra per estar cansat.M'ha impressionat el muntatje del lleó perque crec que hi deu haver problemes amb el vent i amb la pluja.

sergi banderas mejias ha dit...

Imatge futbolista:

Hi havia una vegada un nen al que li agradaba molt jugar a futbol. Aquest nen era tan bo jugant a futbol que quan va crèixer va acabant convertint-se en un jugador professional de futbol.
Era la final de la lliga i el nen estava a punt de ficar un gol i guanyar la lliga però...en l'últim moment el defensa va ficar la cara i la pilota li va donar de ple.
Finalment van acabar empat però el nen estava orgullós de si mateix.

sergi banderas mejias ha dit...

Imatge de la síndria:

Era un bon matí de primavera quan de sobte... va nèixer una noia amb cap de síndria! Aquesta notícia va deixar bocavadats a tots els científics del món. Mai s'havia vist un fet tan rar en aquell petit poble.
La noia síndria va anar creixent i a classe a vegades es reien d'ella però al cap d'un temps van deixar de fer-ho. Va arribar final de curs i la noia volia en viar-li una fotografia seva a sa mare, únicament per a celebrar el graduat que li anaven a donar.
Arribat el dia de la graduació ella va donar a conèixer un secret... ella no era una noia amb el cap de síndria sino que era un disfraç. Tots els seus companys van quedar bocavadats però ella es va deixar el disfraç posat i es va fer una fotografia. Aquesta foto se la va enviar a la seva mare i un amic seu que es diu Jordi la va penjar al seu blog.

Sandra Hijazi ha dit...

Imatge1
Aquesta és la fotografia d'un home possiblement jugant a futbol, revent un impacte a la cara amb una pilota.Segons la imatge la pilota deu anar amb veloitat y per tant l'home de la imatge ha d'estar molt adolorit.
Es pot apreciar, perfectament la deformació de la cara al rebre el fort impacte, i com es deforma dins a arribar a agafar la forma de la pilota i tornar al seu estat normal (una mica magullat) en qüestió de segons.

Imatge2

Els edificis prenen la seva forma real, la de milers d'històries, de paraules, de personatges i de finals, les coses que en realitat passen a les ciutats, l'altra cara de la vida monòtona i ràpida que es sol portar.
Uns llibres que mai acaben i que canvien i es renoven a cada segon, a cada instant, sense que en realitat ningú s'assabenti, tant de bo, algú poguès escriure totes les històries i les persones del mon perquè quedessin gravades a la memòria.