Hoola!
Benvinguts al blog de 2nESO. Amb les imatges que teniu a continuació heu d'escriure una petita història, definició, o allò que us passi pel cap; així sí, procureu ser originals!! Ah, i ben escrit.
N'haureu de triar 3, i fer el comentari de les tres per separat, amb una extensió màxima de 20 línies cadascuna. Endavant!
61 comentaris:
Foto 1 (iglú)
Aquest és l’hotel on va passar el Pare Noel part d’aquest any, per què va discutir amb la seva dóna. Ella volia llençar les cartes a les escombraries. El Pare Noel sen va anar de casa, va començar a buscar un lloc on poder dormir. Va trobar un hotel que era un iglú gegant on podia dormir. Quan va arribar desembre el Pare Noel tenia que anar a casa seva a buscar totes les cartes dels nens i nenes del mon. Un ajudant, va tindre una idea, manar un noi a recollir les cartes, una vegada que tenien les cartes, el Pare Noel va començar a llegir-les. Al final la dóna va demanar-hi perdó al Pare Noel i van anar a repartir els regals als nens.
Foto 5(l'escriptori)
Aquest escriptori era d'en Phileas Fog, un inventor del segle XX.
Un dia en Phileas estava passejant pel costat del Big Ben, va veure que hi havia trànsit de cotxes a la carretera.Ell després de passejar en el seu temps lliure sen va anar a casa seva.
Allà va reflexionarsobre que podia inventar ja que feia molt de temps que no inventava.Es va sentar davant del seu escriptori...sen va recorda sobre el trànsit que hi havia.Ell va agafar un llapis, una goma i full en blanc.Va començar a dibuixar idees. Després de tres o quatre hores de treball...
Finalment va dibuixar un cotxe de la seva època amb ales d'avioneta per poder volar quan hi hagi trànsit a les carreteres.
Va fabricar el primer cotxe volador de la hitòria. Va passar el temps i aquest cotxe es venia a tot arreu, era un èxit. Malgrat un any que es deixar de vendre aquest vehicle perquè la gent va començar a tindre accidents i morts. A partir d'això van deixar de fabricar-los. Phileas Fog va decidir inventar una altre cosa .
Foto 2 ( maniquí)
Estic fart de ser utilitzat per futurs pintors que encara són de brotxa grossa i pretenen ser Pablo Ruiz Picasso o Salvador Dalí. Encara no sabent utilitzar la paleta per mesclar els colors, ni tenen idea de què és un llenç. Me posat aquest paraigua per que al canviar de colors, els súpers pintors de brotxa grossa hem taquen de pintura molt sovint, la pintura costa molt d’anar-se de la fusta, i sinó sen va, tinc una taca i queda molt lletja. Un home va tindre una idea, fer el maniquins de plàstic, o posar-li un bossa especial de plàstic per no tacar el maniquí de pintura. La família dels maniquins de fusta van quedar molt contents amb aquest invent tan innovador. Llavors ja no feia falta el paraigües mini per a maniquins, i per això, van desaparèixer per sempre.
Foto 3(la marieta i el dit)
Aquesta marieta estava parlant amb l’Alex, estaven debatin sobre l’escalfament global del nostre planeta. La marieta deia, que contaminaven molt, que cada vegada feien més grans les ciutats i més petits els boscos, l’Alex per defensar la humanitat deia que era mentida, que feien el edificis molts alts per a estalviar bosc. La marieta era tant tossuda que deia el contrari de l’Alex. Cada vegada anaven pujant més el to de veu, fins que l’Alex va optar per amenaçar-la, o callar i donar- li la raó, o morir aixafada per ell mateix. Lla marieta deia: “ja, ja, ja, no diguis bestieses home noi!. L’Alex deia: que no et xafo, ara veuràs!, “cracc”, i la va aixafar. L’Alex deia que no callava mai i que era molt tossuda. La seva mare va dir li, que això no es feia, i ell, va dir, que ho sentia molt.
Aquesta casassa va ser construida per un nois anomenats Tribills, el van construir avans de que apareilleren els dinosaures, van suar més que Espanya quan va guanyar el mundial Shout Àfrica. Primer van començar pel sostre perquè la seva religió era sempre per dalt mai per baix i també tenien que trebalar per la nit, no ern molts desenvolupats. Quan van començar per a ells ere molt facíl es es ficaven en forma d'iglú i com per la nit veia molt de fred s'els pegava la neu i per al matí següent ja estav fet dormien així i per lanit fet. Els homees feien això i les dones la decoració i els nens li demanaven a les mares zones de oci i de recreu i les ficaven i van pensarque per guanyars diner dijar-lo com un hotel.
Foto 1 (l'iglú)
Aquesta casa va ser fa anys i panys la fàbrica de regals del Pare Noel. Els dies posteriors a Nadal hi arribaven milions i milions de cartes de nens d'arreu del món que desitjaven que el seu personatge favorit els portés tots els regals que havien demanat a les cartes (que no eren pocs). Cada Nadal, just un o dos dies abans del gran dia, els follets, els ajudants més estimats pel Pare Noel, anavena comprar els regals a totes les botigues, començaven per Canadà i els EEUU, baixaven cap a Amèr4ica del Sud, Oceania... A continuació feien cap a Angola, Kenya, Algèria... Quan acabaven pujaven cap a Espanya, Alemanya, el Regne Unit, Suïssa... Després giraven cap
a Kazakhstan, Xina, Japó... I finalment tornaven cap al pol Nord, on el Pare Noel s'entrenava de valent per al gran dia. I així va ser durant tots els anys de tots els segles de tots els mil·lennis de la humanitat.
Foto 2 (El figurí i el paraigües)
Aquesta és la història sobre un nen que anava passejant per les rambles al costat de la seva casa.
Va començar ploure un poquet fins a després moltíssim. El nen es va anar corrents a una tenda de paraigües perquè ell no tenia res amb que no es mulli. Quan va entrar,ell va anar directe al mostrador de paraigües.
El dependent li va preguntar sobre quin paraigües volia comprar. El nen li va preguntar sobre quan valia el paraigües negre. El dependent li va dir:<< 5 euros, però segur que vols aquest...>>,el li va dir que sí.El nen es va comprar el paraigües negre,ell no sabia res del que passaria.
Va sortir al carrer, va obrir el paraigües i al minut, el nen com odiava la pluja, ell pensar que pares la pluja i faci molt Sòl..."puffff". Va parar de ploure i va fer molt Sòl.Al dia següent, també hi havia pluja. Com a ell no li agradava es va enfadar amb la pluja i el nen va pensar que ell no volia sentir la pluja.El paraigües va respondre i..."pufff".El nen es va convertir en un figurí. Es va adonar del que passava però era massa tard i així es va quedar.
Fotu 1(iglú)
Aquesta es la casa de el Home de les neus. Un dia fa milers d'anys ell era un home normal amb els ulls verds poc cabell i alt. Un dia l'hi persegian dos homes l'estaven persegint cuan ell va fer un crit i la neu de adalt de la muntanya es va caure llustament on estava ell. Els dos homes que el persegian van anar-sen correns per que pensavan que avia mort. Cuant van pasar dos anys el home va surtir de la gran muntanya de neu i va surtir molt alt pelut i amb el pel blanc a causa de la neu.Tots els turistes pensaven que tot aixó era una broma, que no era de veritat. Els propietaris de la pista de neu van alertar als visitants de que no es tractava de ninguna mena de broma que era totalment cert.Tots els turistes van surtir espavorits de la por.
Foto 2 (Maniquí)
Aquest maniquí sempre es queixava de que estigués al traster...Veia als altres maniquis amb una roba de marca de 2010 i del 2009 i a ell no l'havien utilitzat des del 1985,estaba desesperat,pero un dia va trobar-se un maniqui tot esgotat...Li va preguntar que que li passava y ell li va respondre que n'estava tip de que l'utilitzessin,i va veure una etiqueta posava "fabricat el 19/09/10" y ell va dir-li que ell, pensava el contrari,a ell no el treien mai va llegir la etiqueta i posava "fabricat el 02/07/85" i va pensar que si volien diferents coses podien intercambiar les etiquetes i aixi estarien on ells volien,al cap dels mesos eren molt feliços d'estar on eren.
Un dia, un home dit Cocufato, volia fer-se famós amb alguna cosa que li crides l'atenció a tota la gent. Després d'anys i anys pensant, va arribar a una conclusio: Si hi pot haver hotels a les costes i a les montanyes, a les ciutats i als deserts, perqué no pot haver un hotel al pol nord?
Així que va començar a fer l'hotel amb una forma molt peculiar, la d'un iglú.
Ara es tan tan famós aquest hotel, que va molta gent coneguda com Brad Pitt, Penelope Cruz i molts altres d'entre el Pare Nöel.
Foto 5 (Escriptori)
El meu escriptori es molt desordenat,de vegades hi ha chiclets,chupachups o revistes,és el lloc on faig els meus deures,estudio,escolto música,etc... m'agrada molt decorar-lo amb moltes coses per a que quedi bonic,els meus llibres solen estar a els calaixos,les revistes a la prestatgeria,els CD's a uns "portacd's",també tinc les fotos dels meus amics amb mi els bons records del meu escriptori no me'ls pot treure ningú...M'agradaria tenir una calaixera per a posar els meus exàmens,projectes,treballs del cole...,el meu calaix...Mai el tiraría,mai el cambiaria,me l'estimo molt.
Foto 1 (iglú)
En la Antartida hi havia un poble on hi havia uns vint habitants. Com tots els països, hi havia un rei. Però el rei no se sentia com a tal, ell veia que els altres reis tenien el seu palau, la seva família... per això va decidir parlar amb els altres. Els va dir tot el que pensava i en qüestió de dies li van fer al rei, que era molt volgut un iglú enorme, un palau.
el rei es va decidir per fi a parlar amb la noia a la qual sempre havia volgut. I així el rei es va sentir com a tal, amb el seu palau i la seva dona, va ser feliç. Va tenir molts fills i molts néts.
Tothom adorava a la família i estaven orgullosos de tenir-los com a reialesa.
Foto 3 (la marieta)
Hi havia una vegada un nen que adorava als animals, però especialment als diminuts, insectes en general, li cridaven molt l'atenció, tan petits i tan desenvolupats. Als seus pares sempre els havia insistit amb comprar-li un. Com a mosquits, paneroles... però els seus pares li deien que no era un animal com per tenir-ho a casa.
Un dia ja trist perquè pensava que mai tindria a la seva mascota perfecta va decidir passejar pel jardí de la seva casa. Quan es va cansar es va asseure. De sobte va veure alguna cosa que li va cridar l'atenció era una cosa vermella amb puntets negres recolzada en una fulla. Era una marieta. La va agafar amb el seu dit índex i la marieta va començar a donar voltes. Qué bella! va pensar, i de sobte es va aixecar i corrent es va dirigir als seus pares.
- Papà, mamà és l'insecte perfecte, és bonica, és bella, la posaré en una caixa amb un munt de fulles i la cuidaré molt bé.
Els pares orgullosos i contents li van deixar tenir-la.
Foto 5 (bossa)
Elisa era una nena molt alegre, divertida i una mica presumida. Sempre sortia de casa amb un munt de coses: pintures, revistes, llaminadures, bolígrafs... . Però clar tot ho portava en una motxilla de tela fina. Sempre es queixava que no li cabien suficients coses i que no li agradava. La seva mare li deia que era massa petita per tenir una bossa i que es tènia que conformar.
Sempre estava desitjant que arribés el seu aniversari per veure si li regalaven alguna bossa però mai tenia sort.
En el seu vuitè aniversari ja havia perdut l'esperança i la veritat no estava desitjant al fet que li donessin els regals.
Quan ja s'anava a dormir vénen els seus pares per darrere amb un regal enorme: - Què no vols regals aquest any?. Ella ho va obrir, i era una bossa!.
Una bossa molt bonica i gran. Li van dir que tenien que esperar al fet que no l'hi esperés perquè sinó no li haría la il•lusió que li va fer al veure-ho.
Elisa contenta va llençar en l'escriptori tot el que portava en la seva motxilla de tela i ho va possar en la seva bossa nova.
Foto 3 (el dit i la marieta)
Conta l'historia de fa temps era temps, hi vivia un noi que es deia Joan i tenia dotze anys i vivia amb els seus avis, en una petita casa.
Un dia en Joan va sortir a fer un tomb pel bosc, quan va arribar al llac on momés ell coneixia es va trobar una marieta la va agafar i va sentir com un murmuri, va mirar al seu alrededor i no va veure ningú i un altre cop fis que va mirar al seu did i va veure que la que feia aquell murmuri era la marieta, se la va ficar a l'orella i va escoltar que deia: que si la podia ensenyar-li a volar. En Joan se la va portar a casa i li va ensenyar a volar amb l'ajuda dels seus avis la marieta es va anar per l'arribada del hivern i es va acomiadar.
fotu 2 (maniquí)
Es la historia de uns maniquís que viviven en madeira.Un dia els petits homes anomenats"trusniken"van ser utilitzats per els pintorn mes famosos de el món.Els petits homes de fusta estavan molt cansats de que els homes pintors els fesin servir d'omes per manipularlos,es a dir els duplegaben molt per fer esultures.Un dia les petites persones van decidir manifestar-se als humans que els feien mal dublegan-los.Van demostrar que ells estaven vius i els pintors els van deixar en pau.
Foto 1 (L'iglú)
Hi havia tres germans i un dia el gran va dir-li al mitjà que si li feien una broma al petit,pero no una qualsevol...
Li van dir que ells el repectarien si feia un iglú de dimensions magnífiques al pol nord,ell va acceptar,va anar dia i nit buscant el pol nord,el va trobar als dinou dies i va començar a construir-lo a construir i els germans estaven preocupats per ell,i si li havia passat alguna cosa?I si se l'havia menjat un ós polar?
Van trucar-lo al movil,no contestava.mentrestant ell estava construint-lo,ja portava cinc metres,es preguntaba si el feia mes gran i va decidir-lo fer de set metres,als vint-i-set dies el va acabar,va posar-hi un cartell que posava "Hotel King",ell va intalar-hi de tot,vint-i-cuatre plantes y telèfon,restaurant...
va trucar als germans i ells van anar al pol nord a abraçar-lo i van viure uns dies al pol nord fins que van deixar un majordom al càrrec del hotel.
foto 1 (Iglú)
Aquesta es la història d’una familia que vivia al pol nord. La família tenia un iglú de gel molt petit que no els hi agradava perque no hi havia espai per a res. Al cap de família, el pare, se li va ocòrrer fer el iglú més gran del món. Llavors la família es va posar ràpidament a fer-la però no sabien d´on agafar tanta neu i es van posar mans a la obra per buscar el lloc ideal.
Al cap d’uns dies, estaven per la meitat, però pensaven que mai acabarien de terminar-ho. Al dia següent els hi faltava molt poc perquè havien estat treballant molt però a l´hora estaven molt cansats i no sabien si el podrien acabar. Aquella mateixa nit, el pare va estar treballant tota la matinada i per fi al dia següent la familia es va trobar amb la casa iglú nova acabada de construir. El pare els hi va demostrar que amb una mica de sacrifici i esforç tot es pot aconseguir.
Foto 3 (la marieta i el dit)
Aquesta es la història d´una marieta del gènere picoterus. Segons diuen els científics, aquesta marieta es verinosa i si et pica se’t pot inflar el dit agafant una tonalitat vermellosa. El problema està quan ets alèrgic, que si no vas a un hospital ràpidament perquè et treguin el verí, pots entrar en estat de coma.
Fa poc es coneix el cas d’un home alèrgic que per sort va poder ser salvat a temps. I tot va ser gràcies a un nen petit que li agradaven molt els insectes i coneixia el cas de la marieta picoterus. Aquet nen va trucar a l´hospital ràpidament i els hi va explicar la situació, però els metges no s’ho creien ja que les marietes semblen inofensives. Llavors el nen va portar a l´home amb un taxi a l´hospital i quan els metges van veure el cas, van demanarli perdó per no creure’l. L’home, finalment salvat, va donar-li les gràcies i li va donar una petita recompensació.
Foto 4 (El viatge)
Aquesta és la història del viatge de la meva vida, o això pensava en un principi. La meva família i jo vam decidir viatjar en cotxe a Galicia aprofitant que aquest estiu era l’any Xacobeo 2010. El viatge en cotxe durava aproximadament 13 hores i en el trajecte tenia pensat fer moltes coses com jugar, llegir, escoltar música... Al principi tot anava be, conduia el meu pare i fins aleshores no haviem tingut cap dificultat. Els problemes van arribar quan el meu pare es va perdre i es va ficar per carreteres secundaries i muntanyoses. Els camins no eren d’asfalt i dificultaven la conducció de tal manera que va punxar una roda. I allí ens trobavem, en mig de la muntanya i amb una roda punxada. Al principi ens ho vam prendre a broma, però després ens vam adonar que no teniem molta benzina ni una rosa de recanvi. Vaam intentar trucar però tampoc teniem cobertura al mòbil. Tot un percal perquè el que era el viatge de la meva vida s’estava convertint en un viatge cap a l´infern. L’unic del que vaig poder gaudir va ser de la brisa que em donava als peus quan els vaig posar a la finestra. Finalment un pagès va pasar per allà i ens va poder ajudar però ja no vam marxar a Galicia i vam tornar cap a Barcelona.
Foto 3(La marieta,la seva definició)
Les marietes són una família d'escarabats menuts de colors brillants molt atractius amb fons vermell, taronja o groc i un nombre variable de taquetes negres.
Se'n troben per tot el món i actualment se'n coneixen unes 4.500 espècies. És un insecte molt popular entre els infants.
Són considerats insectes beneficiosos perquè en general són depredadors de pugons i cotxinilles. Sovint han estat utilitzats en la lluita biològica contra plagues. Algunes han estat transportades per combatre poblacions de determinats insectes que atacaven els conreus.
La marieta també es pot anomenar poriol. És un artròpode.
Foto (L'escriptori.)
En el poble de Pilós hi havia un pintor molt famos per les seves obres que creava.
Ell no pintava les coses que hi veia, sinó les cosas que li pasavan pel cap o que havia somiat el dia anterior. Ell tenia uns somnis molt extrañs on hi sortien cosas que al ser pintor y creatiu l'hi sorgian de no sabía d'on.
Un dia va decidir fer un cuadre on sortia un escriptori amb papers i documents a sobre d'ell.
Cuan va terminar de pintar-lo el va portar a un bon amic d'ell que construia mobles de fusta senzills i molt utils i li va enseñar la pintura que avia fet. El seu amic que es deia Jaume, l'hi va demanar que li deixes la pintura que avia fet per que li agradaria intentar construir.
Al cap de 3 dies va trucar al pintor y va dir-li que podia pasar a veure com habia acabat.
A ell li va agradar molt peró no tenian nom, i en el somni del pintor sortia un paper escrit amb la paraula 'escriptori'.
Van buscarla als diccionatis per veure si existia i com que van veure que no existia l-hi van ficar escriptori i així es va inventar 'L'escrptori'
Foto 2 (El paraiguas)
Aquesta historia va sobre el paraiguas i la seva construció.
Un dia en un poblet a prop de les muntanyes va caure aigual del cel.
Els habitants del poble no sabian a que es devia aquesta reacció.
Un grup de cientifics van estudiar el cas i van comprovar que era causat per la naturalesaa.
Al dia seguent va continuar caien aigua del cel i els habitants s'intrigavan encara mes i no sabian com reacionar ni que fer.
Al dia seguent també va pasar el mateix fins que un dia un constructor va agafar unas telas yi las va unir amb uns ferros i així es va crear el paraiguas, i
amb el cap dels anys es va anar modernitzan més.
El mateix constructor va agafar una fusta i las va unir i las va donar forma per tal que s'embles una persona de fusta.
La va crear per que donés millor efecte a l'hora de comprar el paraiguas i que a la gent l'hi ingrigués mes.
Foto 3 (La marieta)
Una nena amb el nom de Rebeca, l'hi agradava molt col·lecionar insectes, guardar-los en pots, estudiar-los i ferlis fotos.
Un dia una señora fotógrafa va dir-li que les fotos que feia eran molt interesant i molt bones y que l-hi agradaria veure-les totes.
La Rebeca tenía fotografíes de marietes, papallones, livel·lules... tot típus d'insectes.
La fotógrafa va dir-li que si l'hi deixava les fotografíes de les marietes per estudiar-les i penjar-les a internet.
I així aquesta novia es va fer fotografà al cap dels anys
Foto 1 ( iglú )
Aquest iglú gegant és la base seceta en la qual els pingüíns malvats del pol sud pretenien extendre les seves tropes per tot el món i esclavitzar a tota la humanitat, però, gràcies a l'escalfament global, els pingüins no podien avançar, perquè el gel es fonia i no podien caminar, després van provar de expardir-se nadant pels oceans, però les seves armes es mullaven i s'espatllaven. Molt pocs van arribar a l'Amèrica del sud i es van instalar allà.
Els pingüinsvan lluitar molt feroçment contra els humans i hi van haver molts presoners de cada bàndol, els humans va ficar els presoners pingüins als zoològics, i els pingüins van ficar els presoners humans a petits iglús al pol sud.
Després d'aquesta guerra, els pingüins es van quedar al pol sud, a la Patagónia i a molts zoològics, i els presoners humans es van quedar a viure al pol sud i se'ls van anomenar esquimals, que en la llengua dels pingüins vol dir estrangers.
Foto 1 (iglú)
Aquesst es el gimnas on els rens es preparen i s'entrenen per anar junt amb el Pare Noel a repartir els regals cada 25 de desembre.Aqui cada any entraven nous rens i s'enenaven morint molts,estaven organitzats com a la mili i dormien,mejaven,entrenaven...de dilluns a diumenge i els caps de setmana anaven a veure a la familia i a les dones,perque si no no podrien entrar nous rens si no n'hi havia temps per reproduir-se.També tenien 2 mesos de festa despres del 25 de desembre.
Tots els dies es despertaven a les 7 del matí,almorçaven i s'enanaven a entrenar fins a las 12,que els tocava fer el dinar,preparar la taula i menajar per anar-se'n a entrenar altre cop.
Cada dia estaven 2 o 3 rens asignats per fer el dinar per a tots per aprendre altres coses apart de les de l'entrenament.
Tots esperaven el dia 25 de desembre per fer feliç a tots els nens del món.
Foto 3 (la marieta i el dit)
La marieta es va posar sobre el dit d'en Carles mentre ell estava fent els deures. En Carles, tot enfadat, li va dir: -¿Per què et poses a sobre de la meva mà, no veus que estic fent els deures?. Però la marieta no es volia posar a un altre lloc, deia que acabava d'arribar d'un viatge molt llarg i que volia descansar i, segons ella, la mà d'en Carles era el lloc més còmode. En Carles, tot enfadat, va dir-li: -O surts de la meva mà o t'aplas-to com a una mosca. La marieta, que venia amb aires vacil·lants, va dir-li que segurament no tindria prou valor per a aplastar una marieta com ella. Però dit i fet, en Carles va aixecar el seu puny i va aixafar la marieta que tenia a la m'a. Quan la seva mare li va preguntar què tenia al seu puny, li va dir que era una taca de retolador
(foto 2) El maniquí
N’estic fart dels maniquins. Tots amb les seves proporcions perfectes, o si més no, gairebé perfectes, deixen a la resta de la gent en una altra realitat. Talles impossibles, complements que no es posa ningú, tacons que eleven el maniquí fins els gratacels i rostres perfectes. Els grans, les esgarrapades, les ferides i les pigues són inimaginables en un maniquí. A més a més, el pentinat, si en té, és molt peculiar i precís. Els maniquins acostumen a emplenar els aparadors de les botigues. Els centres comercials estan plens de maniquins per tot arreu. La gent els mira i queda bocabadada. En resum, tots són perfectes. I la gent espera ser com ells. Però quasi ningú ho aconsegueix, perquè només amb maquillatge no s’aconsegueix solucionar tot això. Per exemple: l’altre dia vaig veure un maniquí en una botiga com el de la fotografia. Duia un paraigües negre semblant al de la foto. També portava més roba, perquè ara ja fa més fresca. Però seguia sent perfecte, com tots els maniquins del món. Jo voldria veure un altre tipus de maniquí: amb pigues, ulleres o braquets. Així veuria la gent que no som perfectes, però que sí som persones.
Foto 1 (El maniquí )
En Manel es quet nino, que el seu amo el va deixar tirat pel bosc.
al pas de dos dies o tres, va començar a ploure sense parar, llavorens la pluja va produir un raig que el va cremar a en Manel.
Aquesta raig va produir que el en Manel tingués vida.
En Manel estava camiinan sol pel bosc, estava molt asustat perque no sabia on anar i que fer. Cuan y habia una oarella de castors que es deien Dolors i Antoni.
La Dolors va veure a en Manel asustat y sol i li va preuntar que que li pasava. En Manel s'ho va comptar tot i la Dolors li va dir que esquedara a la seva casa a viure am ella i el seu marit Antoni.La Dolors li va preguntar a L'Antoni que si es podia quedar i ell va dir que si pero que no molestes molt.
En Manel i L'Antoni es va portar molt molt malament i el va fer fora de casa. Va començar a ploure molt i la Dolors li va donar un paraigües i ell va agafar i es va anar fis al lloc on el va deixar el seu amo i va esperar fins que un noi va pasar i el va agafar s'el va portar a casa.
Jordi que m'he equivocat le e donat a anonim
Foto 2.
Fa temps, un home volia comprar-se una figura per decorar el seu escritori. Després de molt i molt temps buscant, va trobar la figura perfecta, un maniquí de fusta. Al principi li agradava tant que el portava a tots llocs on anava: a la cuina, al menjador, al treball, al dormitori... Peró després d'un temps la figura va perdre l'encant. Com que ya no li agradava el va portar a una caseta de fusta que tenia al jardí, peró cada vegada que plovia el maniquí tot petit cridava: Ajuda, ajuda, m'estic mullant!
Un dia que plovia molt moltissim, l'home tornava de treballar i va escoltar un petit soroll que procedia de la caseta. Es va apropar i va veure al maniquí mollat. A l'home li va donar molta pena i va donar'li un mini paraigues per que tots el dies que plogués poguessi tapar-se.
(foto 1) l’iglú
Aquest iglú va ser construït per Antonio Giraldo Marioca, un arquitecte de gran prestigi. Aquest senyor es va inspirar en els iglús de l’Antàrtica. En aquest hotel de cinc estrelles han estat famosos d’arreu del mon i els ha agradat a tots. Per exemple: en Jaden Smith, el fill de Will Smith, la Penélope Cruz i la Miley Cyrus entre d’altres. No obstant, hi ha gent que diu que quan va anar en Jaden Smith es va escapar un cocodril d’un altre hoste que estava passant un cap de setmana. Ningú pot confirmar si la història és certa o no, però ja se sap que avui dia hi ha gent molt estranya. A més a més, quan hi va anar la Penélope Cruz, un pingüí va visitar l’hotel i de l’ensurt, van haver de desallotjar-lo per si hi havia més animals. El que jo sí que puc dir que és veritat és que el cap de setmana passat va entrar un ós polar enorme a l’edifici. Jo mel vaig trobar quan sortia de la meva habitació i vaig tornar endins corrents.
Foto 3
Un dia em vaig trobar un ou petit petitó al costat d'una margarida morta. Vaig pensar: si l'ou el deixo aquí morirà. Llavors m'en vaig portar la margarida a casa. Després de molt temps esperant a veure que sortia d'aquest ou, va començar-se a trencar i va sortir una margarida petita. Vaig cuidarla com la meva filleta fins que es va fer gran. Quan la margarida m'ocupava tot el dit, els meus pares em van dir que ya era hora de que sortís de casa i que començés a volar pel seu compte. Un dia, la margarida va començar a estirar les ales per intentar volar, peró no en podia perquè des de petita l'havia cuidat jo i no li avia enseñat a volar. La vaig posar al meu dit, m'en vaig anar al balcó i vaig empuixar'la una mica per que volés. Quan va obrir les ales va començar a volar i va donar-me un petó, donant-me les grácies per toto lo que havia fet per ella.
Foto 1 (iglú)
Aquest iglú es la fabrica de gel mes gran del món , aqui els treballadors han fet una huelga per el fred que fa a la fabrica.
Els treballadors han fet un camí pel pol nord com els miners.
El jefe de la fabrica va ahorrar molts diners per comprar un aire acondicionat que va posar al seu despatx a la tornada no van veure l'aire condicionat els treballadors van anar a parlar amb el jefe i van veure l'aire condicionat.
els treballadors van continuant fent la huelga, el jefe els hi va dir que no van dir on posar-o aixi que els treballadors es van enfadar , van deixar la fabrica destrossada
aixi que el jefe els va despedir a tots.
els nous no savien fer res eren molt ton-tos ,el jefe va tenir que readmitir als altres i als nous els va despedir ; els treballadors antics van posar la queixa de l'aire condicionat i com que el jefe no el posava un dels treballadors va posar l'aire condicionat a cinquanta graus centígrads i l'iglú es va fondre i tots es van quedar a l'atur.
Foto 3 (marieta)
Mai heu pensat, en la bellesa dels insectes? Com per exemple la marieta, o per qué son vermelles amb taques negres?
Dons vet aqui una vegada en un poble llunyà anomenat, Insectàire, en el que vivien les marietes.
Fins ara les marietes eren de color vermell senceres.
Un dia el poble va decidir fer una excursió a les afores del poble, y tots van anari. Quan van arrivar van a nar caminant pero un camí que arrivaba a un llac negre. Es diu així perque l'aigua es negre i cada vegada k algú toques l'aigua li s'urtien unes gotes negres que no s'anaven mai.
Quan van arrivar al llac la marieta sabia lis va dir a les demés que era molt perillos que tuquesin l'aigua. I la més 'llesta' va dir- aixo no em dona cap por- i va anar cap a la orilla del llac y la sabia li var dir -t'arrepentiras- y la 'llesta' va tocar l'aigua i va dir- veus? no pasa absolutament res- y totes les marietes van a anar a banyar-se al llac - ya veureu ya- va dir la marieta sabia. Al cap de cinc minuts a la que s'en van donar conte lis van començar a sortir taques per tot el cos.
-La savia tenia raó no tindriem que ha ver tocat l'aigua-van dir totes arrepentides.
I aquesta és l'história de les taques negres de les marietes.
foto 3 (el dit am la marieta)
Donsc aixó que esta una noia que es diu mariona, y s'en va anar al bosc amb la seva família de vacances una setmana.
La Mariona tenía al·lergia a les marietes y sempre rondava una per la casa que tenia al bosc.
Un dia la Mariona es va aixecar amb la cara tota inflada pero la marieta es vaa quedar a dormir al seu costat.
El pare i la mare de la Mariona es van asustar molt, i la van portar al metge.
Els pares de la Mariona van tindre que vendre la casa del bosc i la Mariona no vulia perque va creizer allà.
(foto 3) La marieta d’en Marc
Era un radiant dia quan en Marc va decidir aixecar-se del llit. Aleshores va veure que en el seu llit hi havia una marieta molt bufona i eixerida. El noi no volia espantar-la i per això la va deixar allà on estava, a la finestra. En Marc es va vestir, rentar la cara i esmorzar. Es va preparar per anar al col•legi i quan estava sortint per la porta es va adonar que duia la marieta a l’espatlla. Li va fer molta gràcia i va decidir anar amb ella a classe. Ningú no va notar que duia una marieta a l’espatlla, però a ell li era igual. Ell estava content de tenir una marieta per mascota. La seva mare segur que ara no es queixaria per haver de dur-la a passejar o de rentar-la quan s’embrutés. La marieta seria el seu secret, la seva mascota preferida que l’acompanyaria sempre. En Marc ja no se sentia sol.
Foto 5(l'escriptori)
aquest escriptori es una innovació del nou artista Ablo Sicaso conegut per les seves obres com : el maniqui,la marieta...
aquesta idea se li va passar pel cap quan anava caminant per un barri pobre i va veure a un nen escrivint al terra i li va preguntar que no tens taula o escriptori per escriure?
I ell li va contestar no perquè el vaig apostar al casino, i Ablo li diu si tu ets menor de edat no? I el nen li diu , no imbècil es una enfermetat de encongiment iAblo li diu , perdo no oh sabia.I dalla ve el nom el encogiment, l'artista ara es ric molt ric per aquesta obra d'art contemporani.
Foto 2 (maniquí)
S'empre m'el quedava mirant, enbovat amb la boca oberta era una cosa que no la pudia ebitar...
Dons parlo del meu amic el maniquí un ninot de fusta amb un paraigües negre, situat a la prestatgeria de la meva habitació.
Cada vegada que venia de l'escola el primer que feia era anar cap al rincó on estava el meu amic el maniquí. Yo no tinc gaires amics, bueno si, el maniquí, encara que no em parli molt. Sempre li conto tot el que em passa en l'escola, en el carrer quan ving sol del col.lgi els macarrecs que em comencen a insultar y a perseguir, els cabreigs amb la meva mare. Sempre el compartim tot, pero es un misteri, per què el meu amic maniquí sempre porta un paraigües negre y obert?
Foto 4 (el noi amb els peus fora)
Un dia un noi i una noia es van anar de viatge.
i ja portaven dos dias i la noia estava molt cansada, i es va treure les sabates i va posar el peus damunt del cotxe.
Aleshores va pasar pel costat la picia i els vaa parar. La noia deia que passa si no estem ven res i el noi va dir: tu tens els peus dammunt del cotxe i no es poden posar.
La noia li va dir segu no es aixo ya veuras...
I el noi tenia raó era per aixó i l'hi van treure el carnet.La noia no savia conduir i la policia i van tindre que portar fins a itàlia.
foto 2(maniquí)
En el món dels maniquis,ells sempre estan sotmesos als humans i nomes podien fer la seva vida a la nit quan no els veia ningú, a alguns els hi agrada molt conviure amb ells pero a altres no soporten que el human li canvien de roba,li despujin,li deixin la roba tot un mes...Per això un dia un que es deia Sergio va voler fer per un dia la vida que ell volia,va agafar la roba que li agradaba es va vestir i es va anar al carrer tot el món l'hi miraba d'una manera extranya.Ell va sortir a l'exterior del centre comercial on vivia i com pluvia va tornar a entrar es va a canviar,va agafar un paraigues i es va anar altre cop al carrer els maniquis que el veien també van voler anar-se'n i es van vestir,van agafar un paraigues i es van anar darrere el Sergio.La gent tota espantada va cridar a la policia i van portar els maniquis a la preso i els van fer parlar.Fins que els van entendre i els van deixar que visquesin amb ells pero amb la condició que treballarien a les tendes amb un horari.Van viure tots feliços.
Foto 3(la marieta i el dit)
Aixó es un dia que en Abloe anava caminant per el camp i es va aturar perquè casi trepitja la marieta.
Abloe agafa la marieta llavors la marieta li pregunta si li podia ajudar a fer la seva casa i Abloe pensant que seria fàcil fer-li la casa a una marieta li va dir que si.
Despres d'elegir el lloc adecuat per construir la casa la marieta va extendre un paper , eren els planols de la seva casa el material eren escuradents, Abloe va tenir que anaro a buscar a la seva casa i anar a comprar mes al supermercat per que eren mil escuradents despres va anar a comprar cola d'enganxar Abloe va anar al lloc indicat per començar a fer la casa de la marieta aixo era mes dificil que una maqueta de casa rural.
Quan va acabar la marieta va extendre un bitllet de cinc euros i li va dir les gracies Abloe va anar a comprar cromos i tots contents.
Foto 1 (iglú)
S'empre m'ha agradat el hotel Rodó, es troba en l'Antàrtida, i desde ven petita m'ha agradat anarí amb els meus pares y el meu germà.
Aquest hivern anirem per pasar el nadal pero aquesta vegada amb els meus avis y els meus tiets.
S'escolten murmurs de la gent que diuen que en aquest hotel en la nit de nadal ve a sopar el Pare Noel, aixo s'hu creuran sobretot els mes petits, que l'altre dia ens van posar a la pàgina web del hotel 'www.hotelrodo.com' (aixó aqui l'interesi) y vam beure que estava totalment ple.
Ya em anat al hotel hi ha estat molt bé. I si la gent tenía raó el Pare Noel va anar a sopar la nit de Nadal i va portar molts regals per a tots.
www.hotelrodo.com (repeteixo, per si interesa)
foto 3(marieta al dit)
Era un dia culasevol,normal i corrent pel Dani.Un dia despres d'aixecar-se de el llit va buscar a la seva germana pepi.Ell no la va truvar en ningun lloc de la seva casa, no tenia ninguna senyal de ella l'unic que va veure era una marieta estirada en el lit de la seva germana.Ell va anar cap allá a veure que feia allá.En Dani va sentir con la marieta l'hi deia que era la seva germana pepi que sumiant que io era una marieta me combertit amb una marieta de veritat.El dani no s'hu podria creure estava alusinant.Ell la va agafar i se la va dur a la escola per que tenia un examen i com sempre l'hi deien que les marietas donaven bastanta sort cuan tenias que fer algu que tu sabien que no podries fer.Totom l'hi va dir que que diantres feia amb una marieta al dit,ell va dir que l'hi donaria sort,Així va ser va treure un deu i la seva germana va tornar a la normalitat.
Foto 5 (els peus)
Aquest es el Sergio,viu a un poble de Valencia i tenia que anar a veure la seva novia a Barcelona.A les 8 del mati ténia que estar a l'estació de tren pero la nit d'abans hi havia una gran discoteca movil a la plaça del poble i es a anar a dormir a les 6.Al dia seguent no es va poder despertar i no es va donar compte de que tenia que anar a l'estació fins que la seva mare el va despertar tirant-li un got d'aigua gelada a sobre.Aleshores es va despertar es va vestir lo mes ràpid posible,va agafar les maletes i es va anar corrent cap a l'estació.Pero ja era tard.Va tenir la idea de fer auto-stop i va estar 2 hores esperant fins que li va parar un cotxe i el va portar,el noi del cotxe es deia Oscar i durant el viatge van parlar molt,fins que el Sergio es va adormir,l'Oscar el va despertar i el va dir que podia posar els peus a sobre i tumbar-se,per que estes mes descansat per veure la novia.Quan va arribar a Barcelona l'Oscar i ell es van donar els numeros de telefon per trocar-se i parlar perque s'avien passat molt bé.Així el Sergio va pasar una bona semana amb la seva novia i encara que va perdre el tren,va coneixer a un bon amic.
Foto 2 (maniquí i paraigües)
Aquest maniquí es diu Pere i viu al pais més maravellos en el que pot viure un maniquí, allà on els humanssón estatue (teoricament és la feina del propis maniquís) i aquest lloc es diu "Golden place".
En Pere va anar a viure allà perquè el seu pare es disenyador de moda i la seva mare te una tenda on els posa a la venta els models del pare. Va anar al parc a juga encara que no tenia amics però volia tindre. Al parc va veure una noi que li agrada, la noia estava asentada en un banc ell es va sentar al seu costa i li va preguntar com es deia, ella li va di amblement que es deia Paula i es van donar el correu. Van quedar per parlar al msn i la Paula li va dir que estava enamorat d'ell i li va respondre que ell també estava enamorat de ella. Al cap d'uns mesos ja eren pareja. Van quedar un altre cop per el msn i la Paula li va dir que ja no es veurien més però li donari un regal per a que es recordes d'ella.
La Paula abans d'aenar-se li va donar un paraigüe li va dis que el guardes sempre.Al cap de trenta anys en Pere continuava parlant amb ella i sortia sempre feia sol o eltemps que fos el treia i la recordava cada dia.
N'hi havien quatre persones que van anar a un campament d'estiu i eren a l'any 1999.
Quan va arribar la nit van treure una llanterna i un dels quatre nois va contar una historia de que a l'any 2000 s'acabaria el mon. De cop i volta va vindre una marieta i es va posar a sobre del dit de l'Enric.
La marieta els volia dir alguna cosa aixi que van agafar un pot i la van guardar allà. Al dia següent va soltar a la marieta i s'en va anar aixi que la colla d'amics la van seguir, i de cop i volta la marieta es va aturar a una pedra gegant que estava cremada, van anar a veure la pedra y va aparèixer un rostre. tots impressionats i a la mica espantats van veure que era un home i que era verd. Els va dir que quan arribes el trenta de setembre a les dotze de la nit llencessin lo que ni havia dins d'aquella bossa, que si no seria el fi del món i s'en va anar.
Quan va arribar el trenta de setembre a les dotze de la nit van llençar la bossa i aixi van poder arribar a l'any 2000.
havia una vegada un petit escriptori en una botiga de segona mà, no era un escriptori del normal sinó que era màgic. Era un escriptori que quan posava qualsevol paper, els Devere .... doncs per art de màgia s'havia un dibuix, s'havien els Devere .. era un escriptori que tot tipus de nen volia tenir per fer els Devere. Un dia va ser una dona a aquesta botiga perquè li volia comprar un regal al seu nebot que complia dotze anys enronces va veure aquest escriptori, la tia tot il.lusionada l'hi compro per l'aniversari. Quant va arribar el dia de la seva compleix i hi va donar, el nen no sabia que era màgic llavors es pueso a fer els Devere allà i quant deixo els llibres va veure que els deures es estaven fent sols i que el no havia de fer res.Aquesta es la historia de l'escriptori magic
Aquet edifici es un hotel molt conegut perque te moltes istories sobre el maniquis amb bida, que el para noel a pasat per lotel.
es un dels edifisis mes bonicas que shan construit durant fa bastant temps,es una construccio molt gran.
Un inventor del segle XX va tenir la idea de construir questa obra dart com alguns homes diuen pero per ami no es gran cosa que un enorme iglu que nomes lutilitzaben algunes persones per a refullarse per les grans tormentes de neu.
Haiho es el pensen totes les `persones com jo pero el que si puc dir que linbentor ba ser Phileas Fog aquesta dea se li ba ocurri quan estaba pasejant per la neu.
I la britat aquest joc seria un jok perfecte per fer una barbacoa amb uns amics.
Era una vegada una família que anava de viatge a la platja de Barcelona. Venien tots molt il·lusionats perquè mai havien anat a Barcelona, ya que eren de xina. aquella colla de xinesos van anar en avió i desprès, quan van arribar per fi a Barcelona van alquilar un cotxe.
quan eren al centre de Barcelona la mare va dir: "該熱的原因".
El pare va contestar: "estem a Balcelona tenim que palal el català"
Tots van estar d'acord amb la idea del pare. Quan faltaven uns tres-cents quilometres per arribar la mare va dir: "quina calol fa".
Llavors la mare es va treure les seves bambes i va pujar els seus peus al airbag del cotxe i el pare xines es va desmaiar i van tindre un accident.
havia una vegada una marieta especial, era una marieta especials perquè no li agradava ser a la terra, en les fulles .. si no li agradava ser als peus de les persones, i el cos i sobretot estar en els dits de la gent. Un dia va veure una noia amb les mans llises, molt bé liquidats i amb les ungles pintades de vermell fosc. Aquesta marieta no era del color de les altres mariqitas les maroquitas solen ser d'un color vermell-rosa però aquesta marieta era un vermell molt fort. La marieta es va posar sobre dels dits d'aquesta dona i la dona en veure no m'espanto i va decidir quedar-se. La marieta estava molt feliç de poder-se quedar en els dits d'aquella dona perquè la dona era simpatica, amable i li encantava els dits que tenia i així van viure les dues feliç per sempre
havia una vegada una casa feta de gel, era una casa especials perquè allí vivia una persona molt especial per als nens petits era Pare Noel. Aquesta casa estava situada al centre del pol nord perquè en ser de gel havia d'estar fred i si estava al mig del desert es descongelaria i Pare Noel no podria fer els regals per als nens. Un dia el iglu es començà a fer cada dia més gran i més gran, el Pare Noel un dia va decidir crear una fàbrica de jocs allà al iglu i poder fer més joguines per als nens petits. I així tots els nens poden ser feliços cada any.
N'hi havia una vegada un home que de petit li agradava dissenyar paraigües, li agradaven tant que ell era el famós dissenyador de moda "Paco MeLe Meloeinventao". El coneixia tanc poca gent, però alhora n'hi havia tanta gent que comprava els seus disenys de paraigues.
Un dia en "Paco MeLe Meloeinventao" va rebre una trucada del rei d'Espanya, i li va dir que volia un disseny exclusiu per a ell que estava fart dels paraigües que posava "Made in China". En Paco no podia dir que no perquè era una oferta que el faria famós arreu del món. Va començar a treballar i quan va acabar, unes tres setmanes després va enviar el paraigües per correu i als tres dies sortia a la tele, revistes...
Des-de aquell dia en Paco MeLe Meloeinventao va ser conegut arreu del món i va seguir dissenyant am el seu ninot provador de paraigües.
jordi que se me a apagado el ordenador y solo e podido hacer 12 lineas aki te pongo el otro
havia una vegada una casa feta de gel, era una casa especials perquè allí vivia una persona molt especial per als nens petits era Pare Noel. Aquesta casa estava situada al centre del pol nord perquè en ser de gel havia d'estar fred i si estava al mig del desert es descongelaria i Pare Noel no podria fer els regals per als nens. Un dia el iglu es començà a fer cada dia més gran i més gran, el Pare Noel un dia va decidir crear una fàbrica de jocs allà al iglu i poder fer més joguines per als nens petits. En posar totes les fabriques allí el iglu es va fondre i el Pare Noel es va posar molt trist perquè es va quedar sense fabrica per als nens. De sobte va començar a fer una tempesta de fred i es va crear un altre iglu, el Pare Noel es va posar molt content perquè així podia fer més feliç a cada nen cada any. Era un iglu que aguantava molt bé la calor de les màquines i així el podria treballar molt bé la resta de la seva vida.
Foto 5 ( Escriptori )
L'escriptori de la fotografia perteneixia, ni més ni menys que al gran inventor Thomas Alba Edison.
Ho tenia tot tan desordenat perquè feia ja uns quants dies que li rondava pel cap una idea que era molt bona però que no li acabava de sortir del tot bé i per això estava emprenyat. Aquesta idea la feia inspirat per la llum del Sol. Va experimentar molt amb l'electricitat, i va tenir moltíssims accidents, però malgrat això va aconseguir crear un objecte que feia llum pròpia mitjançant electricitat. A més a més havia de posar-li un nom i també havia de comercialitzar-lo. El nom de bombeta se'l va posar per les explosions que van tenir lloc als experiments que va haver de fer per a arribar a fer una bombeta.
Aquest invent va ser tot un éxit per al gran Thomas Alba Edison, ja que tothom va voler comprar una per a la seva casa i això va provocar que en Thomas Alba Edison es tranformés, de cop i volta, en un home immensament ric, encara que va fer molts més invents a més de la bombeta, com el gramòfon
Foto 3 ( marieta )
Aquesta marieta era una marieta molt, però que molt especial que habitava fa molt de temps a l'hospital més gran de Barcelona. Aquesta marieta era molt especial perquè podia endevinar quins enferms moririen i quins vivirien. Cada vegada que un dels pacients de l'hospital s'anava a morir, la marieta se li posava a la punta d'un dit de la mà i un día després, el pacient moria. La gent de l'hospital va voler saber per què tenia aquest do tan extraordinari i van fingir que es posaven malalts per anar a l'hospital i investigar. La marieta es va adonar d'això i va anar visitant, un per un, els que fingien predeint la seva mort. Els pacients que fingien es van espantar de tal manera que vansortir tots a la vegada per la porta, van agafar els cotxes i van sortir tant de pressa que es van estavellar els uns contra els altres i tots ells van morir. Aquell fet va espantar tant la gent que a tots els nens que fingien estar malalts els hi deien que cridarien a la marieta per a que se'ls emportés a l'altre món per ser uns mentiders.
Foto 5 (l'escriptori)
Aquest escriptori va ser d'un gran pintor anomenat Pierre August Renoir (1841 - 1919). A aquest pintor i dibuixant li van encarregar de fer un plànol sobre la que teòricament hauria de ser la base dels extraterrestres a Montpellier (frança). El 25 de setembre de 1875 havia d'estar al centre de la cuitat, coneixeria a tots els seus companys d'expedició. Quan els va conèixer van fer cap a la teòrica base d'extraterrestres. Van entrar-hi i... Efectivament, eren extraterrestres i sembla ser que els van rebre amb bones cares. Bones cares fins a la primera nit, quan els extraterrestres van preparar-los una emboscada a mitjanit. Però a la base extraterrestre hi havia cobertura, Pierre ho va descobrir i va enviar un missatge de mòbil a l'exercit contra atacs extraterrestres (Armée Alien Attack, AAA) van rescatar-los i tots tornaren sans i estalvis a la seva ciutat d'origen. Va ser la pitjor nit de la seva vida!
Foto 1 (iglu)
era una vegada un iglu que estaba an el mon del gel on ningu sovrebibia pero el luxe i les bones instalacions.A la gent li encantaba ,pero un dia de cop ibolta uns turistes que van voler anar es van trobar amb una sorpresa que el iglu va desapareixer per que la gent de l'altre costat feia tanta conta minasio que es va desglasar pero clar aqulles persones van denunciar y van parlar a amb el govern i van insistir fins que o van aconsegir.I que van a consegir? pues que la gent no contamines tant i que es recostruis i asi va ser es va recostruir i van pasar bones vacances.
Foto 2(home de fusta)
era un home que era de fusta per que el van fer en un taller pero clarel van barnisar i si es muya se li perd el barnis y deixara de ser el tipic ninot de fusta tan bonic pero clar sempre tenia que portar el paraigues per que si de cop i volta es posa a ploure que i un dia va dir estic fart i es va treure de sobre el paraigues i va sortir al carrer sense paraiguas quean de copte es posa a ploure ell
no es va poder refugiar per que estaba llunt de casa i com se li va treure el barnis a la gent no li agradava i es va comensar a fustrar i ya no sortia mai y un dia de cop i volta el varnis li va sortir una altra vegada perque el seu creador li va posar molt de barnis y li va sortir
foto 3 (la mariquita)
hera una vegada una mariquita feliz
alegre i contenta que sempre feia la mateixa rotina anar a per menjar
y saludar a tot el mon pero un dia va trovar un dit que per casualitat sempre estaba per alla ella tan felis que era es posaba alla per a descansar una mica per que tenia que fer llargues distancies clar a ella li anava mol ve pero avien hores puntes en que aquell dit desapareciay no sabia on estaba pero un dia va deixar de fer la seva rotina perque tenia curiositat de saber per que aquell dit de cop en algunes hores desapareixiai va descobrir una cosa que era el dit d'un nen que estaba a l'escola pero desapareixia quean sanava a dinar o quan s'ana nava per la tarde aixns que poc a poc es va anar fent amic de aquell dit tan comode.
Publica un comentari a l'entrada