divendres, de gener 05, 2007

[05 01 07] Nit de Reis //// [06 01 07] Dia de Reis

Ohhh quina il·lusió! Quin dia més esperat!! Ara potser això s'ha perdut una mica, és una de les conseqüències que té això de fer-se gran...
Però ara es tracta de tornar enrere, de fer un exercici de memòria i recordar alguna nit, o algun dia de Reis, que hagi estat especial: aquell record que tingueu vosaltres (un regal esperat, posar el menjar al balcó, sentir sorolls, veure els Reis al passadís, la carta que vas donar a la cavalcada) el que sigui!!

Vinga, aquí el podeu deixar!!

Espero que els Reis Mags d'Orient es portin moolt bé amb vosaltres aquesta nit.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

La nit dels reis de quant jo tenía 5 0 6 anys, estaba molt content, perque arribaven els reis. Entre la meva mare i jo vam preparar el menjar als reis i als camells, van posar turró, pà i beguda(aigua).Quan vam acabar jo em vaig anar al llit. Em vaig dormir molt deprisa però al cap d´unes 3 o 4 hores em vaig despertar perque vaig escoltar un soroll. No em vaig aixecar perque tenía po de que no em purtesin regals. Al matí, vaig tindre molts regals, en especial, un cotxe teledirigit.

Anònim ha dit...

La nit de reis de quan tenia quatre anys, vaig anar al llit molt d'hora per a què els reis vinguessin molt aviat a les cinc com cada any ja m'havia llevat i vaig cridar als meus pares, es van llevar i vam anar a treure la manta d'asobre dels regals, havia una tenda de cabanya muntada vaig entrar però, no es podia per que estava tota plena de regals, i fora també havia un regal que era una casa que dins només tenia contes, que encara guardo, tinc un munt de fotos i recordo que estava molt contenta.

Anònim ha dit...

La meva nit de reis preferida ve ser quan tenia nou anys.Aleshores, jo ja sabia que els reis eren els pares.
La meva germana es va llevar amb molt d'entusiasme,i va aixecar a tothom del llit.Després, a l'hora d'obrir els regals, va dir:
-Aquest es el paper de l'"Alcampo"! Pero, mare, els reis no eren magics?
Ens vem estar rient tot el dematí pel que havia dit la meva germaneta amb només cinc anyets!!